Dilluns, 11 de novembre

Sabina i Dímelo en la calle


Ho confesso. Per primer cop des que et conec, m’he comprat el teu últim disc al top manta. No ho volia fer perquè penso que, de tu, m’agraden les lletres i, amb un cd pirata, no les podia seguir. Però res, noi, les he buscat a internet i millor que el llibret que s’inclou amb el disc: lletra més grossa i més clara.

Em sap greu no haver-te ingressat els royalties que com autor et pertoquen. Pensa que hi ha coses pitjors que aquesta. Et pot passar com aquell que li han versionat una cançó els d’Operación Triunfo. Imagina’t a la Bet o a l’Hugo interpretant Oiga doctor. Per pixar i no treure ni gota. Personalment, només en farè una mitja dotzena de còpies per als amics. I tot per 4 euros i unes fotocòpies.

M’agrada la primera. Molt teva. Has tornat a fer de la mateixa cançó que fa 20 anys, i que a cada nou disc reinventes fins que sembla nova. Et felicito. No permita la virgen, es diu, i penso que no sé què t’agafa darrerament per parlar tant de déu i de les magdalenes i de tota aquesta colla de menjaciris. Bé, potser quan un es veu cara a cara amb la mort es recorda del cel.

M’han desconcertat les últimes. Semos diferentes m’ha deixat KO. Em preocupa que et mimetitzis amb la Maria Jiménez. Sentir-la a ella ja sembla sentir-te a tu (teniu la veu pastadeta). Per sort encara no t’he vist vestit d’indiot però tot arribarà.

Enhorabona. Segurament, aquest cop tampoc no has fet La canción más hermosa del mundo.


Sabina, la seva discografia i les lletres de Dímelo en la calle.
Per si voleu escoltar l’últim disc.


lasius i neglectus
11.11.02