Dilluns, 20 de gener
Hem seguit amb interès la mediació que el Sup Marcos ha proposat a la gent d'ETA i les formigues hem volgut provar sort i contactar amb el de Chiapas per si ens ajuda a aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. A sota podeu llegir el mail que li hem enviat i els links per si us voleu assabentar de la lluita de l'EZLN.
Des del formiguer. Barcelona, 20 de gener de 2003.
Al Subcomandant Marcos, com a portaveu de l’ezetaeleene (d’ara endavant EZLN).
Ens arriben notícies inquietants des de les muntanyes del sud-est mexicà. El Sup ja no té qui li escrigui, perquè els querrillers euskalduns no reben amb alegria la seva proposta de fer de mitjancer i ell respon sense fer-se pregar que "si no quieren dar una oportunidad a la palabra, ni modos". Nosaltres hem decidit de posar remei a aquesta situació. Els prenem la paraula als uns i als altres i, mentre ETA no canvia d’opinió, direcció o estratègia, aprofitem que 'Pisuerga pasa por Valladolid' (que el carrer fa baixada, que en diem nosaltres), per demanar que, en la seva oferta de mediació, si li sembla bé, substiueixi "poble basc" per "poble català". A nosaltres, (i ara parlo en nom del col.lectiu Lasius i Neglectus, que, de moment, només formem dues persones: àlies Lasius i àlies Neglectus) ens sembla evident que una trobada sobre el dret dels Països catalans a autogovernar-se seria molt més senzilla que la que va proposar sobre Euskal Herria per les raons que passo tot seguit a enumerar:
- Nosaltres sí que som més amants de la comèdia de diàlegs que de la tragèdia d’acció. Tots els catalanoparlants (que vivim a les anomenades Comunitats Autònomes Valenciana, de Catalunya, les Illes Balears, una franjeta fronterera d’Aragó i un pessic de l’estat francès) de fingir en diem "fer comèdia" i als valencians, per no anar més lluny, se’ls coneix com a "pillos, lladres i comediants" (hi ha qui subtitueix pillos per una paraula que ofèn les senyores valencianes i que, per tant, ometré). A més, el cens de comediants i còmics ocupa dues cinquenes parts de la guia telefònica i les comèdies, sainets i bufonades, tres quartes parts de la nostra Biblioteca Nacional. Sense anar més lluny, l’obra clássica més important de la nostra literatura, Tirant lo Blanc, està farcida d’episodis còmics, a més dels eròtics.
- Nosaltres ja hem abandonat la lluita armada. Això suposa un estalvi d’energies enorme. No desitjaríem, però, que el fet de no ser un grup armat ens restés forces. Si cal, els kurds estan disposats a cedir-nos part del seu arsenal, encara que no voldríem privar-los de les seves defenses ara que passen per un moment tan delicat.
- Aquí hem optat per la lluita democràtica, però a la majoria dels nostres líders se’ls trava la llengua a l’hora de dir autodeterminació (en el partit que hi ha al poder n’hi ha un que en diu "soberania", un altre, "reforma de l’estatut" i a un altre, de vegades, se li escapa "autodetegminació", però no acaba de pronunciar-ho bé; en el partit amb possibilitats d’accedir al poder en diuen "federalisme asimètric" o callen). Amb aquest problema de paladar dels nostres líders, potser sí que un dia arribarem a la independència (comptem amb un logopeda anomenat Carod-Rovira que fa el que pot però el deixen de banda inexplicablement) però desitjaríem d’arribar a grans per veure-ho.
- Lanzarote ens sembla un bon lloc per a la trobada – perquè ens fa pensar en el mite artúric- però, si ho desitgeu, disposem d’illes més acollidores, fins i tot tenim un raconet catalanoparlant a la bella Sardenya. Si el que voleu és un indret més salvatge, aïllat, les illes Columbretes (a l’alçada de la comarca de la la Plana) encara ho són més que Lanzarote. D’arxipèlags "nacionalment alliberats" només tenim les Illes Medes (a l’alçada de la comarca de l’Empordà, però mar endins).
- Pel que fa a l’organització, no cal que passin pena els guerrillers zapatistes. El subcomandant ja deu saber que l’alter ego de Pepe Carvalho viu entre nosaltres i, sens dubte, tindrà contactes que ens ajudaran, com a mínim, a establir un principi de bona comunicació.
- Tampoc ens treu el son que a la Gran Via madrileña – o a la Setena Avinguda de Nova York, encara millor- es posin de moda samarretes amb la nostra senyera o els notres mites. Això sí, sempre que aconseguim, a més del recolzament moral per a la nostra causa, una petita -ni que sigui mínima- aportació econòmica (li suggereixo el nom d’un lleidatà resident, precisament, a Nova York, i anomenat Custo, el qual ens podria donar un cop de mà amb el tema de les samarretes).
Li quedem agraïts i restem a l’espera de la seva resposta.
Salutacions als nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN.
Salut i força
Lasius i Neglectus
PD. Sàpiga, subcomandant, que no per ser pocs som insignificants. La nostra web...... rep cents de visites (per no dir milers o milions) d’internautes que pensen, més o menys com nosaltres, encara que no ho puguem saber del cert.
La web dels l'EZLN.
Aqui podeu llegir les cartes d'anada i tornada entre Garzón, Marcos i els d'ETA.
Del que passa a Chiapas.
El diari mexicà La Jornada.
lasius i neglectus
4.2.03