Divendres, 13 de febrer

No celebrem Sant Valentí ni ens preocupen els divendres 13. Sí que celebrem l'amor i festegem Eros. La rose que ens perfuma.

Aniversari

Va passar aquella nit, quan ja pensàvem que no passaria. Va succeir que ja era matinada i el cansanci es barrejava amb les boires de l'alcohol, i la roba, el cabell i les mans, feien ferum de fum. Va passar que se sentia aquella tristesa inexplicable de les 5 del matí, aquella soledat freda de quan es comença a fer de dia i la nit es converteix en una manta bruta i grisa. Va passar que la lluna, empudegada pels primers rajos de sol, ja s'amagava. I fotia humitat, molta humitat. Soledat fredíssima al moll dels ossos, la pell aspra de no dormir i l'estómac remenat. Va succeir llavors. Vam començar a parlar de música, de música dels Doors, de 'Riders on the storm', de tots els discos que compartíem a la memòria. I els del bar volien tancar i ens escombravem cap el carrer. Vam sortir sentint la música, aquell mareig de notes en què ens reconeixíem la tonada. Ens vam besar als fanals que s'apagaven i als carrers, i sota els arbres, ens vam acaronar les pells noves mentre la ciutat es posava en moviment. I que lleig era tot! Que esvaït aquell matí! Quin dia més gris i tristot! El nostre dia, la nostra hora, el nostre moment, la nostra història engegada un divendres qualsevol d'hivern.

A les 3 de la tarda, amb els llavis esgotats de parlar i besar, vam anar a dormir i a l'endemà tot va ser millor encara.


lasius i neglectus
13.2.04