Dijous, 29 de gener

Li hem demanat a la mas que ens expliqués què va passar i ho ha fet. Llegiu: ella sí que té la clau.


EJÉRCITO ZAPATISTA DE LIBERACIÓN NACIONAL.
De: Subcomandante Insurgente Marcos. México.


Apenades formigues,

Després d'assabentar-me del melodrama polític que esteu vivint aquests dies, m'adreço a vosaltres per explicar-vos una història de guants, gegants, molins i capgrossos que servirà per entendre tot el que ha passat.

Si retrocedim en el temps, recordareu que fa uns mesos us vaig enviar un mail acceptant el paper de mitjancer en el procés d'alliberament i reunificació de les terres de parla catalana. Vosaltres em vau oferir un escenari, uns actors i el paper de protagonista d'una comèdia d'enredos, i em vau encarregar el guió.

Em vaig presentar a l'escenari amb el guant a la mà i, després de provar tots els actors, vaig reunir el tripartit que havia d'enfrontar-se a molins i a gegants. Fins aquí, tots els personatges havien seguit el guió al peu de la lletra i jo podia donar la meva feina per acabada.

Però..., coses que passen, em trobava a Barcelona, encara tenia a la mà el guant que ETA m'havia tirat i l'esperit del Quixot voltava per allà... Si teniu una mica d'imaginació ja podeu pensar com va anar la resta. En una festa de cap d'any a la seu d'Esquerra, vaig veure el capgròs del Carod sense amo, vaig sentir que algú parlava d'una una cita a la qual no podria acudir, i vaig pensar: "Ara acabaràs la feina que et va fer venir aquí". I la vaig acabar. Em vaig presentar a la cita amb el capgròs al cap i aquest em va obrir les portes que el passamuntanyes no em deixava traspassar.. Ja sé que alguns direu que us ha sortit molt car aquest guant... Però ja sabeu que els fils de la història els mou l'atzar.

Esperant que la notícia us retorni les il·lusions, us saluda,

El Sup Marcos i els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN.


lasius i neglectus
29.1.04